Crisi i racisme

La paraula crisi és, potser, la paraula més sentida dels últims anys quan parlem d'actualitat. Paradoxalment el racisme és un fet que ha existit des que diferents ètnies i cultures convivien juntes, però, ara que tenim aquests dos conceptes en la nostra societat, podem afirmar que un afecta sobre l'altre?

Aquesta situació econòmica afecta principalment en les dades d'atur del país, que cada cop sembla que va pujant i la immigració, per la falta de treball a frenat lleugerament. Tot i així, la majoria d'habitants autòctons la considera excessiva i demana lleis més estrictes cap aquest grup de gent, cap al que se sol ser més intransigent segons les necessitats laborals i la seva capacitat d'adaptació. Per altra banda, els natius valoren bastant més la riquesa cultural que aporten, però no la religiosa.

Una altra actitud que s'adopta és l'acceptació de les seves costums i tradicions mentre “no molestin als demés”, és a dir, una mena d'obligació a la integració, encara que no es mostra cap voluntat a contribuir en aquesta. A més, hi ha un apartat de la nostra legislació que regula l'entrada d’estrangers, i el 42% d'enquestats la creu “massa tolerant”, i només un 5% “més aviat dura”.

En l'àmbit europeu la cosa va pel mateix camí, tal com es pot observar en la política francesa on el Front Nacional és la tercera força, en la formació d'ultradreta Jobbik a Hongria. A Grècia (com es pot veure a l'etiqueta d'estadístiques, és el país d'Europa més racista), el partit, també d'ultradreta, Alba Daurada a passat de tenir una representació del 0'5 % el 2009 a gairebé un 10% en el present. I segons un membre de la Unitat contra el Racisme i Feixisme a Espanya i Catalunya està ocorrent una cosa similar amb el partit PxC (Plataforma per Catalunya) de Josep Anglada, que gairebé entra al parlament en les eleccions autonòmiques sota l'eslògan “Primer els de casa”.

Amb totes aquestes dades (són totes reals, no opinions personals de ningú), es veu clarament com  la crisis a provocat un augment en la xenofòbia, demanant lleis més estrictes cap aquest col·lectiu. Però, dit això, com creuen diversos polítics, les lleis que haurien d'endurir-se són les que regulen el racisme i no al contrari, frenant aquesta societat en que ens estem convertint.

Nou començament 

 Després d'haver fet un descans durant l'estiu, he decidit reprendre el blog seguint la mateixa temàtica, però amb més aprofundiment. 

 Fa uns tres mesos vaig començar aquest projecte orientat al racisme, però molt per sobre. Com es pot veure a les publicacions anteriors, vaig fer una generalització d'aquest problema social: definició, algun tipus, estadístiques importants... Així, ara hauria de dirigir el meu treball cap a una direcció concreta, i donada la importància d'aquesta investigació, m'agradaria triar el camí correcte. 

 Ara per ara, estic en una situació de dubte, ja que és un tema molt ampli i es pot enfocar de moltes maneres, però gràcies als meus companys i professor estic aconseguint trobar el focus de la meva recerca. Com he dit abans, aquesta hauria d'encaminar-se a un espai de temps i físic més reduït. És a dir, destinada a un poble, comarca o, fins i tot, l'institut. L'ubicaria al present, perquè podem accedir a gairebé tot amb els mitjans de comunicació.

 Un tema molt actual, com tots sabem, és la crisi econòmica, que vulguem o no, afecta a tots els nostres aspectes de la nostra vida. Per tant, una pregunta interessant seria: 'Afecta l'estat econòmic que estem patint al racisme?'. Moltes possibles respostes i moltes opinions, però només una realitat. 

 Dit això, continuaré pensant per arribar a acabar de definir el meu projecte com més aviat millor, per començar la meva investigació.

De molts colors on Prezi

Memòria

View more documents from iraiabb.

Mapa conceptual


Aquest és un esquema dels continguts que he anat posant al blog. 

Racisme ocult
El racisme ocult és aquell que es fa d'una manera no tan explícita a la del normal, de més baixa intensitat, que si s'apliqués a qualsevol altre racisme més evident seria condemnat. Aquest terme s'utilitza més aviat en hàmbits acadèmics i polítics.

Aquest tipus de racisme es dóna almenys en dos tipus de situacions: quan les accions de caràcter racista no són recollides per les estadístiques oficials, ja sigui intencionadament o no; i quan el fet de que una persona sigui d'una altra raça canvia l'opinió de les persones, com per exemple, en una entrevista de treball. A més, l'argumentació política a favor o en contra de grups humans i la manipulació de l'estadística, serien variants d'aquest tipus de racisme.

Grècia, el país més racista


Segons unes estadístique de Población inclusive, Grècia és el país més racista, xenòfob i intolerant d'Europa. Sembla una exageració però no ho és; segons una enquesta realitzada per V-Project Research Consulting del mes de maig de 1998, el 83% dels grecs vol deportar a tots els immigrants. Una altra enquesta deia que el 67% dels grecs sent adversió (textualment) cap als jueus, el 90% creu que els extrangers roben els llocs de treball als nacionals i el 75% odia als albanesos.


L'últim Eurobaròmetre senyala que el país de la UE més racista és Grècia en un 71%, després Bèlgica en un 60%, seguit d'Alemanya i Itàlia en un 53%. L'any 1993 només un 21% dels habitabts de Grècia pensaven que el respecte i la tolerància eren qualitats per ensenyar als fills. Aquesta dada  no seria preocupant si no fos perquè 1 de cada 8 persones d'aquest país són immigrants.